diumenge, 15 d’agost del 2010
قارئة ألفنجان
dimecres, 11 d’agost del 2010
اختاري
إختاري
إني خيَّرتُكِ فاختاري
ما بينَ الموتِ على صدري..
أو فوقَ دفاترِ أشعاري..
إختاري الحبَّ.. أو اللاحبَّ
فجُبنٌ ألا تختاري..
لا توجدُ منطقةٌ وسطى
ما بينَ الجنّةِ والنارِ..
إرمي أوراقكِ كاملةً..
وسأرضى عن أيِّ قرارِ..
قولي. إنفعلي. إنفجري
لا تقفي مثلَ المسمارِ..
لا يمكنُ أن أبقى أبداً
كالقشّةِ تحتَ الأمطارِ
إختاري قدراً بين اثنينِ
وما أعنفَها أقداري..
مُرهقةٌ أنتِ.. وخائفةٌ
وطويلٌ جداً.. مشواري
غوصي في البحرِ.. أو ابتعدي
لا بحرٌ من غيرِ دوارِ..
الحبُّ مواجهةٌ كبرى
إبحارٌ ضدَّ التيارِ
صَلبٌ.. وعذابٌ.. ودموعٌ
ورحيلٌ بينَ الأقمارِ..
يقتُلني جبنُكِ يا امرأةً
تتسلى من خلفِ ستارِ..
إني لا أؤمنُ في حبٍّ..
لا يحملُ نزقَ الثوارِ..
لا يكسرُ كلَّ الأسوارِ
لا يضربُ مثلَ الإعصارِ..
آهٍ.. لو حبُّكِ يبلعُني
يقلعُني.. مثلَ الإعصارِ..
إنّي خيرتك.. فاختاري
ما بينَ الموتِ على صدري
أو فوقَ دفاترِ أشعاري
لا توجدُ منطقةٌ وسطى
ما بينَ الجنّةِ والنّارِ..
نزار كباني
Escull !
T’he donat a escollir, doncs escull
entre morí sobre el meu pit
o sobre el meu quadern de poesía…
Escull l’amor o el no-amor
doncs és de covards no escollir…
No hi ha una zona mitjana
entre el paradís i l’infern..
Llança totes tes cartes
i acceptaré qualsevol decisió
Digues, commou-te, explota!
No et plantis com un clau…
No em puc quedar sempre
com la canya sota la pluja.
Escull un destí entre dos,
O quan violent és el meu destí…
Estàs exhausta i atemorida
i el meu trajecte és molt llarg
Llença't al mar ... o allunya't
no hi cap mar sense turbulències...
L'amor és el més gran contrincant
Navego contra corrent:
Crucifixió, tortura, llàgrimes
i èxode entre les dues llunes.
La teva covardia em mata, dona,
jugant darrere la cortina.
Jo no crec en un amor
que no té la rauxa de la revolució,
que no trenca totes les muralles,
que no batega com l'huracà,
Ah, si el teu amor em devora,
em derrota, com l'huracà
T’he donat a escollir, doncs escull
entre morí sobre el meu pit
o sobre el meu quadern de poesía…
No hi ha una zona mitjana
entre el paradís i l’infern..
سجل أنا عربي
محمود درويش
سجِّل! أنا عربي
ورقمُ بطاقتي خمسونَ ألفْ وأطفالي ثمانيةٌ
وتاسعهُم.. سيأتي بعدَ صيفْ
فهلْ تغضبْ؟
سجِّلْ أنا عربي
وأعملُ مع رفاقِ الكدحِ في محجرْ
وأطفالي ثمانيةٌ أسلُّ لهمْ رغيفَ الخبزِ،
والأثوابَ والدفترْ من الصخرِ
ولا أتوسَّلُ الصدقاتِ من بابِكْ
ولا أصغرْ أمامَ بلاطِ أعتابكْ
فهل تغضب؟
سجل أنا عربي أنا اسم بلا لقبِ
صبورٌ في بلادٍ كلُّ ما فيها يعيشُ بفورةِ الغضبِ
جذوري قبلَ ميلادِ الزمانِ رستْ ...
وقبلَ تفتّحِ الحقبِ وقبلَ السّروِ والزيتونِ
.. وقبلَ ترعرعِ العشبِ
أبي.. من أسرةِ المحراثِ لا من سادةٍ نجبِ
وجدّي كانَ فلاحاً بلا حسبٍ.. ولا نسبِ!
يعلّمني شموخَ الشمسِ قبلَ قراءةِ الكتبِ
وبيتي كوخُ ناطورٍ منَ الأعوادِ والقصبِ
فهل ترضيكَ منزلتي؟ أنا اسم بلا لقبِ
سجل أنا عربي
ولونُ الشعرِ.. فحميٌّ ولونُ العينِ.. بنيٌّ
وميزاتي على رأسي عقالٌ فوقَ كوفيّه
وكفّي صلبةٌ كالصخرِ تخمشُ من يلامسَها.
وعنواني أنا من قريةٍ عزلاءَ منسيّهْ
شوارعُها بلا أسماء وكلُّ رجالها في الحقلِ والمحجرْ
فهل تغضبْ؟
سجِّل أنا عربي
سُلبتَ كرومَ أجدادي وأرضاً كنتُ أفلحُها
أنا وجميعُ أولادي ولم تتركْ لنا.. ولكلِّ أحفادي
سوى هذي الصخورِ..
فهل ستأخذُها حكومتكمْ.. كما قيلا؟
سجِّل.. برأسِ الصفحةِ الأولى إذن
أنا لا أكرهُ الناسَ ولا أسطو على أحدٍ
ولكنّي.. إذا ما جعتُ آكلُ لحمَ مغتصبي
حذارِ.. حذارِ.. من جوعي ومن غضبي
أنا عربي
Escriu que sóc àrab!
i el número del meu carnet és el cinquanta mil,
que ja tinc vuit fills
i el nové arribarà a finals de l’estiu.
T’enfadaràs per això?
Escriu que sóc àrab!
i amb els meus camarades de dissort
treballo a la pedrera.
Per als meus vuit fills, arrenco de les roques
el rosegó de pa, els vestits i els llibres.
No demano almoina a la teva porta,
ni em rebaixo davant els teus esglaons.
T’enfadaràs per això?
Escriu que sóc àrab!
Sóc un nom sense cognom.
Espero, pacientment, en un país
on tot el que hi ha existeix iradament.
Vaig fer arrels abans del naixement dels temps,
abans de l’aparició de les eres, del xiprer i l’olivera,
abans de la primera herba.
El meu pare...de la família de l’arada
no pas de nobles senyors.
El meu avi era un camperol, sense títols ni noms.
La meva casa és una barraca de pagesos
feta de canyes i fustots:
et plau? Sense nom ni cognom.
Escriu que sóc àrab,
que tinc el cabell negre i els ulls bruns;
que, per a més detalls, em cobreixo el cap amb un mocador;
que les meves mans són dures com la roca
i que punxen si les toques.
I que m’agrada l’oli i la farigola.
Que visc en un poblet perdut, abandonat,
sense noms als carrers
i on tots els homes estan a la pedrera o al camp...
T’enfadaries per això?
Escriu que sóc àrab;
que em vas robar les vinyes del meu avi
i una terra que llauràvem, jo, amb tots els meus fills;
que només ens vas deixar aquestes roques...
No me les prendrà també el teu govern, com se sent dir...?
Escriu, doncs...
Escriu en el començament de la primera pàgina
que no odio a ningú ni a ningú prenc res.
Però, que si tinc gana, devoraré la carn de qui em robi
Compte, doncs !
Compte amb la meva fam, i amb la meva ràbia !