divendres, 24 de setembre del 2010

رسالة من تحت الماء

رسالة من تحت الماء
نزار قباني
إن كُنتَ صديقي ساعِدْني كَي أرْحَلَ عنْكْ
ساعِدْني كَي أُشْفى مِنْكْ .... أو كُنتَ حَبِيبِي 
أنَّ الحبَّ خَطيرٌ جِدّاً .. ما أحْبَبْتْ.. لَو أنّي أعرِفُ
أنَّ البَحْرَ عَمِيقٌ جِدّاً .. ما أبْحَرْتْ.. لَو أنّي أعِرفُ
ما كُنتُ بَدأتْ.. لَو أنّي أعرِفُ خاتِمَتي
فَعَلِّمني .. أن لا أَشْتاق.. اِشْتَقْتُ إلَيْكْ
كَيْف أَقُصُّ جُذُورَ هَواكَ مِن الأعَماق.. عَلِّمُني
كَيْف تَمُوتُ الدُمُعةُ في الأحْداق.. عَلِّمُني
كَيْف أثُورُ عليَك وأَنْجُو مِن سَيفِ الأشْواق.. عَلِّمُني
كَكِتابٍ مَقْطوعِ الأوْراق.. فأنا مِن بَعدِك باقيةٌ
يا عُمر العُمر .... يا كلَّ الحاضِرِ والماضي
حُبّي لَكَ حُبٌ شعَري. فَلِماذا تَقْتُلُ فيَّ الشعر ؟ 

بّي لَكَ حُبٌ مائي. فَلِماذا تَدْفَعُني للصَّخْر ؟
لِماذا تُهْدِيِني الظَّلْماء ؟.. يا مَن أَهْدَيتُكَ ضَوء الشَمْس
يا مَن قَدَمت لَكَ الغابات .. لِماذا تُعْطِيِني الصَّحْراء؟
وجِسْمِي تَمْضَغُهُ الأنْواء.. يا مَن تَتَنَهُ فَوُقَ البَرّ
وصَوتُكَ يأتِيني مِن تَحْتْ الماء.. انّي في الماء
تَخْرُجُ لي كالمارِدِ مِن أعَماقِ الماء.. ومَلامِحُ وَجْهِكَ
.. حَتّى في الماء. وخُطوُطُ يَدَيكَ تُطارِدُني
، لَو يَغْرَق وَجْهَك ، والتاِريخ آه .. لَو تَغْرَق ذاكِرَتِي
آه .. كَم أَشْعَرُ بالإعياء... وتَغْرَقُ آلافِ الأشْياء
خَلِّصْني مِن هذا السِحْر.... إن كُنتَ نَبِيا

حُبُّكَ كالكُفْر .. فَطَهِرْني من هذا الكُفْر.. مِن هذا الكُفْر
أَخْرِجْني مِن هذا اليَم.. إن كُنتَ قَوِيًا
المَوُجُ الأزْرَق .. في عَيِنَيِكْ.. فأنا لا أعرِفُ فَنَّ العُوم

أَزْرَق .. أَزْرَق.. يُجَرْجِرُني نَحْوَ الأعُمْق
لا شَيء سِوى اللَوُن الأزْرَق
وأنا ما عِنْدي تَجْرِبةٌ في الحُبِ ولا عِنْدي زَوْرَق
فَخُذ بِيَدي ..... إن كُنْتُ أَعزُ عليَكَ

حَتّى قَدَمي.. فأنا عاشِقَةٌ .. مِن رأسي
.. انّي أَتَنَفَّسُ تَحْت الماء
أَغْرَق.. أَغْرَق.. أَغْرَق.. انّي أَغْرَق




MISSATGE DES DE SOTA L'AIGUA
Si fossis el meu amic, ajuda'm a anar-me'n de tu.

Si fossis el meu estimat, ajuda'm a guarir-me de tu.
Si hagués sabut que l'amor és tan perillós, no hauria estimat.
Si hagués sabut que el mar és tan profund, no hauria navegat.
Si hagués sabut el meu final, no hagués començat ...
T'enyoro. Ensenya'm, per tant, a no enyorar-te
Ensenya'm com tallar les arrels profundes del teu amor.

Ensenya'm com moren les llàgrimes a les pupil·les.
Ensenya'm a revoltar-me contra teu i salvar-me de l'espasa de la passió.
Doncs jo, després de tu (quan tu no ets present), sóc com un llibre amb les pàgines tallades.
Tu, el present i el futur, la vida de la vida ...
El meu amor per tu és un amor de poesia. Per què hi mates, en ell, la poesia?
El meu amor per tu és un amor a l'aigua. Per què m'empenys a les roques?
Tu, a qui vaig regalar la resplendor del sol, per què em regales la foscor?
Tu, a qui vaig oferir el bosc, per què em dones el desert?
Tu, que vas caminar sobre la terra .. i l'adversitat està mastegant el meu cos.
Jo sóc a l'aigua, i la teva veu m'arriba de sota l'aigua,
i la teva fesomia ve cap a mi com un monstre des de les aigües profundes
i les línies de la teva mà em persegueixen, fins i tot a l'aigua.
Oh, oidà s'enfonsin els meus records, oidà s'enfonsi la teva cara, la història,
i s'enfonsin mil coses ... oh! com pateixo de fatiga.
Si fossis un profeta, rescata'm d'aquest encanteri,
aquesta ingratitud; el teu amor és com la ingratitud. Purifíca'm, doncs, aquesta ingratitud.
Si estàs fort, lleva'm d'aquest oceà,
No conec l'art de mantenir-se a la superfície, l'onada blava dels teus ulls
m'arrossega cap al més profund ... blau ... blau tot és de color blau
i no tinc experiència en l'amor, ni tinc un barca.

Si jo fos estimat per tu, pren-me de la mà,
perquè t'estimo apassionadament, de cap a peus.
Respiro sota l'aigua .... m'enfonso .. m'enfonso .. m'enfonso ..


MENSAJE DESDE DEBAJO DEL AGUA
Si fueras mi amigo, ayúdame a irme de ti.
Si fueras mi amado, ayúdame a curarme de ti.
Si hubiera sabido que el amor es tan peligroso, no hubiera amado.
Si hubiera sabido que el mar es tan profundo, no hubiera navegado.
Si hubiera sabido mi final, no hubiera empezado...
Te añoro. Enséñame, pues, a no añorarte.
Enséñame cómo recortar de las profundidades las raíces de tu amor.
Enséñame cómo mueren las lágrimas en las pupilas.
Enséñame cómo revolverme contra ti y salvarme de la espada del apasionamiento.
Pues yo, después de ti (cuando no estás), quedo como un libro con las páginas cortadas.
Tú, el presente y el futuro, la vida de la vida...
Mi amor por ti es un amor poético. Por qué matas en mí la poesía?
Mi amor por ti es un amor en el agua. Por qué me empujas a las rocas?
Tú, a quien regalé el resplandor del sol, por qué me regalas la oscuridad?
Tú, a quien ofrecí el bosque, por qué me das el desierto?
Tú, que te paseas sobre la tierra .. y a mi cuerpo lo mastican las adversidades.
Yo estoy en el agua, y me llega tu voz desde debajo del agua,
y tu fisonomía sale para mí como un monstruo, desde las profundidades del agua
y la líneas de tu mano me persiguen, incluso en el agua.
Oh!, ojalá se hundieran mis recuerdos, ojalá se hundiera tu cara, la historia,
y se hundieran mil cosas... oh! cómo sufro la fatiga.
Si tú fueras profeta, rescátame de este embrujo,
de esta ingratitud; tu amor es como la ingratitud; purifícame, pues, de esta ingratitud.
Si fueras fuerte, sácame de este océano,
pues no conozco el arte de mantenerme a flote; la ola azul de tus ojos
me arrastra hacia la profundidad... azul.. azul.. todo no es sino de color azul
y yo no tengo experiencia en el amor, ni tengo barca alguna.
Si fuera un ser querido para ti, tómame de mi mano,
pues te amo apasionadamente, de los pies a la cabeza.
Respiro bajo el agua.... me hundo.. me hundo.. me hundo..


MESSAGE FROM UNDER THE WATER
If you were my friend, help me to leave you.
If you were my lover, help me get rid of you.
If I had known that love is so dangerous, I had not loved.
If I had known that the sea is so deep, I had not sailed.
If I knew my end, I had not started ...
I miss you.
Teach me, therefore, not to miss
Teach me how to cut the deep roots of your love.
Teach me how the tears die in the pupils.
Teach me how to turn against you and save myself from the sword of longing.
For me, after you (when you're not present), I am like a book with the pages cut.
You, the present and future, life for life ...
My love for you is a love of poetry.
Why are you killing the poetry in it?
My love for you is a love in the water.
Why are you pushing me to the rocks?
You, to whom I gifted the glare of the sun, why do you gift me the dark?
You, to whom I offered the forest, why do you give me the desert?
You, who walked on the earth ..
and the adversity is chewing my body.
I am in the water, and your voice reaches me from beneath the water,
and your face comes to me like a monster from the deep water
and the lines of your hand pursue me, even in water.
Oh, I wish to sink my memories, I wish to sink your face, history,
and sink a thousand things ...
oh! how I suffer from fatigue.
If you were a prophet, rescue me from this spell,
this ingratitude; your love is like ingratitude. Cleanse, then, this ingratitude.
If you were strong, get me out of this ocean,
I know no art to stay afloat, the blue wave of your eyes
drag me into the depths ...
blue .. blue .. everything is nothing but colour blue
and I don't have experienced in love, nor do I have a boat.
If I were beloved for you, take me by my hand,
because I love you passionately, from head to toe.
Breathe under water ....
I sink .. I sink .. I sink ..

diumenge, 15 d’agost del 2010

قارئة ألفنجان

جَلَسَت والخوفُ بعينيها تتأمَّلُ فنجاني المقلوب
قالت: يا ولدي.. لا تَحزَن فالحُبُّ عَليكَ هوَ المكتوب
يا ولدي، قد ماتَ شهيداً من ماتَ على دينِ المحبوب
فنجانك دنيا مرعبةٌ وحياتُكَ أسفارٌ وحروب..
ستُحِبُّ كثيراً يا ولدي.. وتموتُ كثيراً يا ولدي
وستعشقُ كُلَّ نساءِ الأرض.. وتَرجِعُ كالملكِ المغلوب
بحياتك يا ولدي امرأةٌ (2) عيناها، سبحانَ المعبود
فمُها مرسومٌ كالعنقود، ضحكتُها موسيقى و ورود
والشعر الغجري المجنون يسافر في كلّ الدنيا
قد تغدو امرأةٌ وحيدةٌ يهواها القلب .هي الدنيا
لكنَّ سماءكَ ممطرةٌ (2) وطريقكَ مسدودٌ.. مسدود
فحبيبةُ قلبكَ.. يا ولدي نائمةٌ في قصرٍ مرصود
من يطلبُ يَدَها..من يَدنو من سورِ حديقتها.. مفقود
من حاولَ فكَّ ضفائرها.. يا ولدي.. مفقودٌ.. مفقود
بصَّرتُ.. ونجَّمت كثيراً (2)
لكنّي.. لم أقرأ أبداً فنجاناً يشبهُ فنجانك
لم أعرف أبداً يا ولدي.. أحزاناً تشبهُ أحزانك
مقدُورُكَ.. أن تمشي أبداً في الحُبِّ.. على حدِّ الخنجر
وتظلَّ حزيناً كالصفصاف وتَظلَّ وحيداً كالأصداف
مقدورك أن تبقى مسجوًنا بين الماء وبين النار
فبرغم جميع حرائقه ...وبرغم جميع سوابقه...
وبرغم الحزن الساكن فينا ليل نهار
وبرغم الريح... ورغم الجوّ الماطر والإعصار
فالحبّ سيبقى يا ولدي أحلى الأقدار
ستفّتش عنها يا ولدي في كلّ مكان(2)
وستسأل عنها موج البحر وفيروز الشطآن
وتجوب بحارًا وبحارًا ... وتفيض دموعك أنهارًا...
وسيكبر حزنك حّتى يصبح أشجارًا
لكن سترجع يا ولدي مهزومًا مكسور الوجدان
وستعرف بعد رحيل العمر بأّنك كنت تطارد خيط دخان
فحبيبة قلبك ليس لها أرض أو وطن أو عنوان
ما أصعب أن تهوى امرأًة
ليس لها عنوان

LA VIDENTA DE LA TASSA
Ella va asseure's. I va contemplar, amb por, la tassa tombada.
Digué: Fill meu, no t'apenis doncs tens l'amor escrit damunt teu.
Fill meu, mor mártir qui es sacrifica per l'aimat .
La teva tassa és un món tenebrós i la teva vida és viatge i són camins..
Estimarás molt, fill meu i morirás molt, fill meu,
i estimarás totes les dones de la Terra.. i tornaràs com un rei vençut.
Hi ha una dona a la teva vida, fill meu, que són sos ulls una benedicció de Déu
Sa boca és perfilada con brot de raïm, el seu somriure és música i és la rosa
El cabell agitanat i esbojarrat viatja per tot l'Univers.
Potser vindrà una dona, sola, que t'estimi. És el món.
Però el teu cel és plujós i el teu camí barrat, barrat,
doncs l'amor del teu cor, fill meu, està dormint a un palau vigilat.
Qui demana sa mà, qui s'apropa a la tanca del seu jardí.. es perd.
Qui gosa desfer ses trenes, fill meu.... es perd...es perd...
He practicat molt amb la vidència i els astres,
pero jo... no he llegit mai una tassa semblant a ta tassa,
no he conegut mai, fill meu, una tristesa com ta tristesa.
El teu destí. . és caminar sempre en l'amor, pel tall del punyal
i romandre entristit com el salze i romandre sol com les petxines
El teu destí és restar pres entre l'aigua i el foc
doncs malgrat tots sos incendis , malgrat tot el seu passat
i malgrat la tristor que habita en nosaltres dia i nit
i malgrat el vent.. i malgrat el temps plujós i l'huracà,
l'amor roman, fill meu, el més dolç destí
La cercaràs, fill meu, per tot arreu
i preguntaràs per ella a les ones del mar i a la turquesa de les platges
i travesseràs mars i més mars i tes llàgrimes desbordaran els rius...
I la teva tristesa creixerà fins que es esdevingi en arbres.
Però tornaràs, fill meu, derrotat, amb el sentiment trencat
i t'adonaràs, passat el temps, que perseguíes un fil de fum.
Doncs el teu amor no té terra, no té pàtria, no té adreça.
Què dificil és estimar una dona,
fill meu, que no té adreça...

dimecres, 11 d’agost del 2010

اختاري

إختاري

إني خيَّرتُكِ فاختاري

ما بينَ الموتِ على صدري..

أو فوقَ دفاترِ أشعاري..

إختاري الحبَّ.. أو اللاحبَّ

فجُبنٌ ألا تختاري..

لا توجدُ منطقةٌ وسطى

ما بينَ الجنّةِ والنارِ..

إرمي أوراقكِ كاملةً..

وسأرضى عن أيِّ قرارِ..

قولي. إنفعلي. إنفجري

لا تقفي مثلَ المسمارِ..

لا يمكنُ أن أبقى أبداً

كالقشّةِ تحتَ الأمطارِ

إختاري قدراً بين اثنينِ

وما أعنفَها أقداري..

مُرهقةٌ أنتِ.. وخائفةٌ

وطويلٌ جداً.. مشواري

غوصي في البحرِ.. أو ابتعدي

لا بحرٌ من غيرِ دوارِ..

الحبُّ مواجهةٌ كبرى

إبحارٌ ضدَّ التيارِ

صَلبٌ.. وعذابٌ.. ودموعٌ

ورحيلٌ بينَ الأقمارِ..

يقتُلني جبنُكِ يا امرأةً

تتسلى من خلفِ ستارِ..

إني لا أؤمنُ في حبٍّ..

لا يحملُ نزقَ الثوارِ..

لا يكسرُ كلَّ الأسوارِ

لا يضربُ مثلَ الإعصارِ..

آهٍ.. لو حبُّكِ يبلعُني

يقلعُني.. مثلَ الإعصارِ..

إنّي خيرتك.. فاختاري

ما بينَ الموتِ على صدري

أو فوقَ دفاترِ أشعاري

لا توجدُ منطقةٌ وسطى

ما بينَ الجنّةِ والنّارِ..

نزار كباني

Escull !

T’he donat a escollir, doncs escull

entre morí sobre el meu pit

o sobre el meu quadern de poesía…

Escull l’amor o el no-amor

doncs és de covards no escollir…

No hi ha una zona mitjana

entre el paradís i l’infern..

Llança totes tes cartes

i acceptaré qualsevol decisió

Digues, commou-te, explota!

No et plantis com un clau…

No em puc quedar sempre

com la canya sota la pluja.

Escull un destí entre dos,

O quan violent és el meu destí…

Estàs exhausta i atemorida

i el meu trajecte és molt llarg

Llença't al mar ... o allunya't

no hi cap mar sense turbulències...
L'amor és el més gran contrincant

Navego contra corrent:
Crucifixió, tortura, llàgrimes
i èxode entre les dues llunes.
La teva covardia em mata, dona,

jugant darrere la cortina.

Jo no crec en un amor

que no té la rauxa de la revolució,

que no trenca totes les muralles,

que no batega com l'huracà,


Ah, si el teu amor em devora,

em derrota, com l'huracà

T’he donat a escollir, doncs escull

entre morí sobre el meu pit

o sobre el meu quadern de poesía…

No hi ha una zona mitjana

entre el paradís i l’infern..